El Bloc de Benifaió presenta a Eduard Gómez com a candidat.
Amb un gran èxit de assistència, es va presentar el dissabte oficialment al públic de Benifaió el candidat a l’alcaldia pel Bloc-Compromís, Eduard Gómez Signes, actual secretari general del col·lectiu de Benifaió.
La presentació es va fer al saló d’actes del Consell Agrari. El públic de Benifaió va respondre omplint el local per escoltar al candidat.
Amb anterioritat Eduard Gómez acompanyat de destacats militants i el regidor del Bloc, varen visitar la Fira de les Oportunitats que es celebra este cap de setmana al Mercat Municipal de Benifaió, on van conversar amb els comerciants de la localitat sobre els problemes i mancances que té el comerç local.
El cap de llista per a les properes eleccions va iniciar la seua intervenciò amb el el poema “Assumiràs la veu d’un poble” de Vicent Andrés Estellés, ja que “reflexa l’estima d’unes persones pel seu poble i treballen des de eixa estima”. Les persones que formen el BLOC “transformen eixe sentiment en propostes, iniciatives i treball”. Durant el seu discurs Edu Gómez va mostrar un missatge d’esperança i de regeneració social i econòmica per eixir del “gran forat en el que es troba l’ajuntament”.
En l’acte parlaren a mes del candidat Evarist Vicente, que va criticar la nefasta gestió econòmica municipal i la situació en que es troba l’ajuntament governat per Amparo Arcís.
Acompanyaren amb els seus parlaments: Enric Morera Secretari General del Bloc i Fran Ferri secretari del Bloc Jove. Al finalitzar l’acte es van presentar les deu persones que encapçalaran la llista del BLOC.
Coneix a Edu Gómez, candidat del BLOC a l’alcaldia de Benifaió
Em diuen Edu i com tantes i tantes persones més, visc a Benifaió.
I viure a Benifaió comporta conèixer les seues places, els seus carrers, els seus parcs, les seues instal·lacions esportives, … i com no la seua gent també forma part del meu entorn social. I tot açò amb les seues virtuts i els seus defectes. Per tant, procure viure la realitat del meu poble, almenys des de la meua perspectiva i observant i escoltant a la resta.
Políticament parlant, estic al BLOC, que als seus estatuts es definix com l’organització política unitària del nacionalisme valencià progressista. Evidentment optar pel BLOC no és fruit de la casualitat, ja que no es tracta des de l’inici d’una opció cridanera pel fet de ser un partit minoritari en molts casos i per tant amb moltes limitacions. Estic al BLOC per qüestions ideològiques i de sentiment. És l’opció amb la que més m’identifique. Considere que des del BLOC puc defensar els valors en els que crec, és una opció que vol mirar cap al mon des de l´estima a tot allò que representa el nostre territori.
I quins son els valors en els que crec ? Bé, podria buscar alguna definició ideològica a l´enciclopèdia al voltant de progressisme, valencianisme, ecologisme, però crec que realment u mostra els seus valors dia a dia en tot allò no sols que defensa sinó que també practica al llarg de la seua vida. En el meu cas potser amics i amigues, companys i companyes del treball, de la política, de la associació,et podrien orientar un poc. Jo procuraré ser objectiu amb mi mateix. M’agrada veure la política des d’una perspectiva d’esquerres perquè considere que és la manera més justa de construir una societat, crec en el Estat del Benestar, el sistema públic (educació, sanitat,..), la protecció social, la igualtat, i sempre des d’un sentiment d’arrel a la terra en la que vaig nàixer. Em sent afortunat de viure a un territori on des de xicotet u aprèn dos llengües, on tenim mar i muntanya, on tenim història, cultura, tradicions.
Pel que fa a la formació soc Tècnic en Educació Infantil, encara que el meu treball no està lligat a aquest mon. Per a mi la millor formació és la del carrer, el treball, en definitiva, les experiències que u viu. Vaig fer la objecció de consciència a l’Associació de Veïns la Sisena de Benifaió on em vaig implicar prou assumint responsabilitats que encara tinc.
Al meu treball vaig tindre clar des d’un principi la meua afiliació a un sindicat, ja que pensava que era la millor manera de defensar els drets dels treballadors/es. Al cap de pocs anys, em van donar la responsabilitat d´exercir de president del Comitè d’Empresa.
Ara mateix realitze una part important de la meua jornada laboral al sindicat UGT PV, més concretament al la Federació del Metall, Construcció i Afins on em faig càrrec de l’àrea de formació i de imatge i comunicació.
Espere que almenys açò t’ajude a tenir una idea d’un dels candidats a l’Alcaldia de Benifaió i del que és més important d’un xic del poble, d’una persona.”
Salut,
Edu Gómez.
Presentació del candidat Eduard Gómez Signes a l’Alcaldia de Benifaió
El Bloc de Benifaió vos convida al acte de presentació del candidat Eduard Gómez Signes del BLOC a l’alcaldia de Benifaió.
El Bloc encetà l’any 2010 una renovació del col·lectiu i ens presentem a la societat de Benifaió encapçalant una llista renovada amb gent jove i dinàmica, i també amb militants que han tingut una trajectòria al capdavant de l’ajuntament, per afrontar junts els temps que passen i els que ens queden per passar. El proper 5 de març ens presentem com una alternativa honesta i compromesa, treballant per un model més just i sostenible treballant de baix cap a dalt.
A l’acte intervindran:
- - Evarist Vicente , membre del Col.lectiu Local del BLOC de Benifaió.
- - Fran Ferri, Secretari General del BLOC JOVE i Candidat número 4 de la Coalició Compromís a les Corts Valencianes.
- - Enric Morera, Portaveu del Grup Parlamentari Compromís i Candidat de la Coalició Compromís a la Presidència de la Generalitat.
- - Eduard Gómez, Secretari Local del BLOC de Benifaió i Candidat a l´Alcaldia a l´Ajuntament de Benifaió.
Dia: 5 de març
Hora: 20:00 hores
Lloc: Cambra Agrària. Plaça del Progrés. Benifaió.
Aquest acte serà una de les nostres fonts d’energia. Vos esperem !!!
Hora: 20:00 hores
Lloc: Cambra Agrària. Plaça del Progrés. Benifaió.
Concentració per TV3
Cap agressió sense resposta
Cinc mil manifestants a València per TV3 i contra Camps, aquest va ser el titular que esdevingué la cita que ahir de vesprada teníem els valencians per defensar els nostres drets més fonamentals front a les imposicions dels que encara legítims actuen d’una manera dictatorial tal i com van fer un dia els seus avantpassats.
A València, Alcoi, Castelló i arreu de Catalunya milers i milers de valencians en reunien per un front comú la defensa d’allò que creguem just, si més no, de la llibertat d’expressió. Mentre la resta veuen a les televisions de les seues cases com els pobles àrabs s’alcen en peu en contra dels seus dirigents per reclamar una cosa tant obvia com democràcia, aquesta mateixa gent dona suport i és solidaritza, mentre part d’una societat valenciana és acorralada i marginada, hipocresia en estat pur. Vergonya cavallers, vergonya
Concentració per TV3 a València
‘El tancament de TV3 demostra que la transició al País Valencià no s’ha tancat’
Rafa Xambó és professor de sociologia de la Universitat de València
(opinió recollida a partir d’una conversa telefònica amb la redacció de VilaWeb)
El sociòleg considera que aquesta persecució incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d’expressió
Des d’una perspectiva general, la persecució sistemàtica del govern valencià i del govern espanyol incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d’expressió, de la circulació d’idees. Aquest dret ja s’establia en la directiva europea de televisions sense fronteres, aprovada al segle passat (XX). I precisament, aquesta directiva regulava la possibilitat que les televisions europees es poguessin veure més enllà dels seus territoris i en especial que es poguessin veure especialment en aquells territoris que comparteixen llengua i cultura com ara Alsàcia i Lorena, els estats suïsos… Aquesta directiva va suposar la primera fita d’integració del conjunt d’Europa.
Curiosament, en paral·lel a l’estat espanyol es prenien mesures per evitar que es veiessin les televisions de dues comunitats veïnes que comparteixen llengua i cultura. Aquest fet és un absurd tan gran que només s’explica per raons polítiques de les més mesquines.
A nivell pràctic, al poder polític valencià (ara amb el PP i abans amb el govern socialista també) no li venia gens bé que la gent valenciana pogués comparar canal 9 amb TV3, ja que la situació de la televisió valenciana i el seu nivell és patètic. Al 1989, quan va començar a emetre la televisió valenciana, TV3 ja havia entrat al País Valencià, i des del 1984 es veia a les comarques del nord i es va anar estenent. Abans de l’entrada de les televisions privades, TV3 tenia al voltant d’un 20% d’audiència a les comarques de Castelló. I a les comarques centrals (a la Safor, a l’Horta…) al voltant d’un 10%. Jo vaig fer una anàlisi de l’audiència de TV3 al País Valencià i abans del 1989 hi havia un quart de milions de valencians que miraven TV3 diàriament (al voltant d’un 10% d’audiència, que era un percentatge estimable). I cal recordar que per poder veure TV3 calia adaptar l’antena, que una comunitat de veïns es posés d’acord, gastar-se uns diners… I això demostra que hi havia tot un moviment de la societat civil interessada en veure aquesta televisió. A més, TV3 feia una gran feina social i pedagògica d’unitat de la llengua. Tenia molt d’èxit la lliga i els partits del Barça, els dibuixos animats pels xiquets…
Al 1989, amb Barrionuevo com a ministre de l’Interior, el govern espanyol va decidir adjudicar a Canal 9 la mateixa freqüència que ocupava TV3, amb la intenció que no es continués veient i d’aprofitar-se del parc d’antenes que ja estava preparat (un avenç que havia fet possible una entitat privada amb vocació pública, Acció Cultural del País Valencià). Davant d’això, TV3 va haver de canviar de freqüència i va continuar en una situació d’il·legalitat. Alhora, va anar canviant el context comunicatiu, més complex, amb l’aparició de Canal 9 i de les televisions privades. En aquesta situació, TV3 al País Valencià ja no va recuperar la presència que havia tingut i queia fins a un 2% d’audiència.
El tancament que s’ha produït ara és una operació electoralista del PP, d’anticalatalisme, perquè dóna rèdits polítics. Alhora, com que Canal 9 ha caigut a uns nivells tan mínims d’audiència, també serà una manera de suprimir adversaris de qualitat i fer propaganda.
Veig difícil i complicat que es pugui tornar a veure TV3 al País Valencià. La pseudo-esquerra no ha entès que la dreta del País Valencià, una de les dretes més salvatges d’Europa, només es pot vèncer plantant-se i no cedint. El tancament de TV3 al País Valencià demostra que la transició al País Valencià no s’ha tancat. És una batalla que s’activa i s’alleuja en funció dels interessos de la dreta. I vull recordar que si el País Valencià no forma part de la Fundació Ramon Llull és perquè a les Corts el partit socialista hi va votar en contra. Perquè el partit socialista al País Valencià viu amb el pànic constant de ser acusat de catalanista, i d’aquesta manera és hostatge dels discursos de la dreta.
Recollida de signatures per les Escoletes
Matí satisfactori a la Plaça de Benifaió, recollint signatures per una Educació Infantil de 0-3 anys pública. Iniciativa de la Coalició Compromís. Gràcies a totes les persones que han signat i que han aconseguit que ens quedarem sense fulls i gràcies a tota la gent del Bloc Benifaió per contribuir a aquest èxit.
Mares, pares, iaios i iaies s’han sumat a la iniciativa que Compromís està duent a terme a tots els pobles del País Valencià. La política ens dona el poder per fer de la nostra societat un model més just i solidari.
Per una Xarxa Pública d’Educació Infantil
Aquest dissabte dia 5 de febrer, s´ha programat una recollida massiva de signatures a molts pobles i ciutats del nostre territori. Es tracta d´una Iniciativa Legislativa Popular per demanar que l´educació infantil de 0 a 3 anys siga pública. Baix podreu llegir alguns dels arguments per recolzar aquesta iniciativa promoguda per la Coalició Compromís (Bloc – Iniciativa – Verds). I també podreu vore algun vídeo promocional.
El col.lectiu del BLOC Benifaió també participarà d’aquesta iniciativa amb la recollida de signatures.
Dissabte 5 de febrer
De 11:00 a 14:00 hores
PLAÇA MAJOR DE BENIFAIÓ
VOS ESPEREM A TOTS I A TOTES!!!
VINE I PARTICIPA !!!
Iniciativa Legislativa Popular per demanar una xarxa pública d’educació infantil de 0 a 3 anys.
Les xiquetes i els xiquets de 0 a 3 anys són persones amb drets socials, entre ells el dret a l’educació, un dret que ha de ser garantit pels poders públics, i amb drets civils que han de ser respectats d’acord amb els principis establits per la Convenció dels Drets del Xiquet.
Al País Valencià, la realitat és que l’educació infantil continua sent més un desig que una realitat i els grans objectius, les grans paraules i els beneficis que portaria la creació d’una xarxa de centres d’educació de 0 a 3 anys queden en paper mullat.
El fonament bàsic d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular que promou la Coalició Compromís és l’aposta inequívocament per l’educació des de la primera infància.
La coincidència amb la concepció definida per la legislació educativa de la consideració de l’Educació Infantil com a etapa educativa, és total. Per això és important realitzar l’esforç inversor necessari per a, per un costat consolidar la xarxa existent insistint en el caràcter educatiu de la mateixa, i, d’un altre, ampliar la mateixa fins a cobrir el 100% de la demanda potencial existent en l’àmbit de la Comunitat.
Pavelló Cobert, Pavelló Enderrocat
El Bloc denuncia la situació del Pavelló cobert, que aquesta setmana fa un any que es troba en ruïna a causa del temporal de vent de l’any passat i que l’equip de govern popular va cobrar de l’assegurança prop de 270.000 euros i que encara no podem saber ni on estan ni per a que s’han destinat.
Quan la premsa va fer resó d’aquesta situació va publicar notes de premsa tant en “El Levante-EMV” com en “Las Provincias“, on l’alcaldessa ens acusava d’imcomplir les lleis i cite: “los integrantes del Bloc «se han saltado la legalidad entrando al edificio sin permiso».”.
Últimament al pavelló li estan eixit molts defensors, però el ben cert, és que el Bloc sempre ha sigut crític front aquesta situació, i on em vist que front a les nostres preguntes, recomanacions i propostes, la negativa, i el poc seny ha sigut l’imperatiu que ha portat a aquesta situació.













